Surfistes a càmara lenta

Els dies 23 i 25 de juny es va celebrar a Varsòvia el congrés de l’European University Information Systems (EUNIS). Els objectius d’aquesta institució són la co-operació, la col·laboració i la intercomunicació entre les entitats que són responsables dels sistemes d’informació de les universitats europees.

La meva assistència al congrés va ser la presentació del DicWiki. A diferència d’altres anys, en el congrés d’enguany la tecnologia educativa no va tenir gaire presència. En realitat, el tema estrella va ser la identificació de dades dels estudiants a nivell interuniversitari. Un tema que està relacionat amb la mobilitat dels estudiants per les universitats europees i per iniciatives com l’eduroam.

També es van explicar bones pràctiques d’aplicació d’ensenyament flexible, o FlexLern, tal com anomena José Palma de la Universitat de Porto.  Per exemple, assignatures fetes de manera virtual a la Bavarian Virtual University per a gent que treballa i que són reconegudes per universitats presencials alemanyes. Relacionada amb el tema de la flexibilitat va ser la presentació d’una eina de l’empresa EVO que integra classes en forma de video-conferència a un portal.

La necessitat o no d’un professor que estigui present físicament és encara un tema de debat. Per exemple, Teresa Correia de la Universitat de Porto, va explicar una experiència d’aplicació d’un joc per a consolidar els continguts d’un curs d’inmunologia. Va comparar els resultats d’un grup que va fer l’activitat amb un professor amb els d’un grup que la van fer sols. La seva conclusió és que la presencialitat del professor és encara prou important, fins i tot en una activitat lúdica i col·laborativa.

El tarannà col·laboratiu sembla ser més una cosa dels estudiants que dels professors d’algunes universitats europees. Viv Bell, de la universitat de Worcester, va fer palès el poc entussiasme dels professors en posar materials seus en un repositori per por a ser criticats per altres col·legues. Per un altre cantó, Richard Katz, d’EDUCAUSE, va fer esment d’iniciatives com la de 60 second Recap en les que els mateixos alumnes espontàniament volen compartir el gust per la literatura i difondre aquesta passió als adolescents explicant, amb un vídeo que dura un minut, un llibre que els ha agradat.

En general, a banda de propostes de solució a problemes concrets, com el que ja he presentat de la identificació, les ponències tenien un caire teòric i de reflexió sobre temes tals com l’aplicació de la web 2.0 i les xarxes socials en l’educació, la definició de bones pràctiques d’auto-aprenentatge i life-long learning, o de les tendències en e-learning (presentació de Gil Ferrel, en un paper on en Carles Fernández de Tecnologia Educativa és coautor).

Una reflexió que em va cridar molt l’atenció, va ser la de Richard Katz, el qual proposa pensar de manera metafòrica. L’evocació de metàfores facilita l’aplicació d’idees innovadores intel·ligibles per tothom- la metàfora del núvol de la web 2.0 és un bon exemple. Una metàfora, la seva imatge, o una analogia ajuda també a generar i detectar tendències que tenen coherència amb aquesta imatge o analogia. Un exemple és l’analogia amb el moviment ‘cyberpunk’, que es materialitza en l’enfocament educatiu anomenat edupunk, estudiants que estan més formats al carrer que a les universitats i que són més hàbils en fer servir eines TIC i de xarxes socials que els seus professors. Estudiants que poden plantejar iniciatives més innovadores que les solucions plantejades per l’acadèmia tradicional , com la del 60 second recap, que vol ser una alternativa a les avorrides guies de lectura acadèmiques de clàssics de la literatura.

Escoltant Katz em van venir al cap noves analogies, la de l’slogan de Danone aprende de tus hijos reconvertit a aprende de tus alumnos i també la del coneixement descarregable i lligat als teus dits amb un cordill invisible, com si amb l’iPhone, l’iPad o el netbook portéssim amb nosaltres el globus del coneixement a tot arreu, que fonamenta el DicWiki i el Doraemon.

Parlant de fils lligats als dits, gaudiu de l’estètica 80′s del Wrapped Around Your Finger dels The Police.