Publicat per: jmore66 el: octubre 1, 2010
Fa uns mesos explicàvem com un diccionari sobre un tema generat amb el DicWiki podia ser útil per identificar, en un missatge que l’alumne envia al seu consultor, els objectes de pregunta (OP) i resposta (OR) sobre l’assignatura. Tal com explicàvem al juliol, el núvol de candidats a OP i OR està organitzat de manera que els termes del domini estan abans que els termes que no ho són. Ara bé, la generació de diccionaris per totes les assignatures, amb temàtiques ben dispars, és un pas previ que podria retardar l’aplicació del Doraemon a totes les assignatures.
Tenint en compte això, s’ha pensat un mètode que detecti els termes del missatge que probablement són del domini temàtic sense fer servir cap diccionari. Existeixen vàries tècniques de detecció de termes d’un domini temàtic sense fer servir diccionaris. La majoria són costoses, com la del tf.idf, que requereix la recopilació d’un corpus significatiu de l’ús general de la llengua, el qual serveixi per contrastar l’ús de termes d’un domini concret. D’altra banda, els mails no són prou llargs com perquè el càlcul de probabilitat de la pertenença d’un terme a un domini, i no al vocabulari general, sigui prou significatiu.
Publicat per: jmore66 el: juliol 30, 2010
En Doraemon se’n va de vacances havent fet els següents deures:
- Mostra missatges dels fòrums d’una assignatura que poden contenir una possible resposta a la consulta d’un alumne
- Mostra contextos útils per a trobar una resposta que provenen dels materials didàctics
- Llista referències externes sobre els temes consultats. Les referències, de moment, són articles de la Viquipèdia i els articles o llibres sobre el tema en qüestió referenciats al Delicious
- Mostra contextos trobats via un cercador tipus Google que li poden ser útils al consultor per trobar una resposta.
Publicat per: jmore66 el: juny 3, 2010
En un post anterior explicàvem una aproximació en la detecció d’objectes de pregunta (OP) i objectes de resposta (OR) per al projecte Doraemon. Recordem que un objecte de pregunta és el concepte sobre el qual un estudiant fa una consulta, i l’objecte de resposta és aquest mateix concepte però trobat en un context que al consultor li és útil per donar una resposta.
El mètode explicat en aquest post era insuficient, ja que no podia detectar OPs i ORs amb aquestes característiques
Publicat per: jmore66 el: juny 3, 2010
Publicat per: jmore66 el: abril 29, 2010
Introducció
El projecte Doraemon és un projecte PID que pretén presentar al consultor suggerències de resposta a la consulta d’un alumne. Una de les tasques del projecte és la detecció dels objectes de la petició (OP) i de resposta (OR) en els missatges que alumnes i professor deixen en els fòrums. Concretament, ens interessa detectar OPs i ORs relacionats amb el tema de l’assignatura. Per exemple, imaginem que en el cos del missatge es troba la frase Estic intentant de fer la transcripció fonètica del text de la PAC i no tinc gens clar com fer-ho. L’aplicació hauria de detectar aquesta frase per identificar el que vol l’estudiant (saber com realitzar una activitat) i identificar transcripció fonètica- i no PAC, per exemple-, com l’OP, ja que és el terme de l’assignatura que fa referència a l’activitat que no sap fer. Aquest OP és, al seu torn, l’OR de la frase d’un missatge que li resol el dubte. Per exemple, per fer la transcripció fonètica d’un text, consulta la taula de l’Alfabet Fonètic Internacional. Així transcripció fonètica és la paraula clau amb al qual es fa el mapping entre el dubte i la resposta. D’altra banda, Alfabet Fonètic Internacional és un terme que manté amb transcripció fonètica una relació conceptual estreta, i que pot llençar la presentació d’informació complementària, com podria ser la referència a una pàgina que expliqui i mostri la taula de l’alfabet.
El diccionari
Com hem dit, ens interessa detectar OPs i ORs relacionats amb el tema de l’assignatura. Per aquesta raó hem creat un diccionari temàtic que recull les expressions regulars que poden ser detectades com OP o OR en els missatges dels fòrums d’una aula, o bé poden servir llençar informació complementària. Segons consta en la proposta de projecte PID, les aules escollides per fer l’avaluació han estat les de lingüística. Per aquesta raó hem generat un diccionari de conceptes de lingüística.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Publicat per: joseprivera el: febrer 10, 2010
Fa un parell de setmanes vaig tenir l’oportunitat de manternir una llarga i agradable conversa amb un dels editors de la prestigiosa editorial MIT Press. Com sabeu, aquesta empresa publica tots els llibres de text del Massachusets Institute of Technology i entre els seus autors hi ha personatjes tan famosos com Noam Chomsky.
Doncs bé, ells ja tenen una certa experiència en publicació digital. Tenen canal de distribució propi i tambè treballen amb canals com ara Amazon. De fet han provat totes les aproximacions possibles. Els resultats son un xic decebedors. Malgrat els esforços, tan sols un 1% dels beneficis venen actualment d’Internet. Encara pitjor: molt sobint s’hi troben que la versió electrònica pot canivalitzar les vendes dels llibres en paper que son els que els hi donen marges de beneficis important. És per això que molt sobint decideixen no publicar determinats volums en digital.
Respecte als dispositius, el nostre amic es mostrava decebut amb els llibres de tinta electrònica. Esmentava un experiment dut a terme amb 6 estudiants als que s’havia facilitat un Kindle DX de franc abans de començar el curs. Tot i disposar dels seus materials en electrònic, tots ells van preferir comprar la versió impresa. En tot cas, la seva opinió respecte als lector per a iPhones i ordinadors era força més bona.
En tot això vaig pensar al llegir una entrada del fantàstic blog Beat.cat titulada “Tenen les editorials una estratègia per matar el llibre electrònic?“. No crec que sigui així, però entenc el neguit dels editors: els marges cauen. Molts no podran suportar les actuals estructures de costos però alhora és una oportunitat per a nous models de negoci. Temps de canvis.
Publicat per: jmore66 el: gener 5, 2010
El projecte Doraemon té com a objectiu ajudar al consultor d’una assignatura a respondre les consultes dels alumnes. El propòsit és presentar al consultor, de manera automàtica, suggerències de resposta. Actualment es treballa en el supòsit de que el consultor rebi una consulta que ja va ser formulada en el fòrum de la seva aula en un semestre anterior. De tota manera, està previst que també suggereixi respostes trobades en materials didàctics o en fonts externes com la Viquipèdia. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Publicat per: alejobs el: desembre 3, 2009
Després de quasi 10 anys sense retocar-ho, calia fer un esforç i començar un projecte d’un nou format web adaptat a les necessitats actuals dels estudiants i professors de la UOC.
Així doncs, el primer que vam fer és un recull de requeriments i anàlisi de l’estat actual. Per això es va fer una primera trobada al Juliol, on un conjunt de professors, editors i personal de la casa van debatre sobre el format web.
El següent pas va ser parlar amb els caps dels diferents estudis que ofereix la UOC i demanar que ens adrecessin a dos dels seus professors per poder entrevistar-nos i recollir idees, opinions, suggerències i casos d’ús sobre el format web. Ens vam reunir amb 10 persones en total i vam redactar un informe resumint les principals idees que vam extreure.
Els punts o idees clau que hem vist sobre el nou format web són:
Com podeu veure la tasca que ens queda és gran, doncs materialitzar tot això no és cosa de dos dies. Ja us anirem informant de com evoluciona aquest emocionant projecte!
Publicat per: joseprivera el: novembre 27, 2009
La setmana passada vaig tenir la fortuna de ser convidat a participar en una de les taules rodones de la primera “Feria del Libro Digital” que es va dur a terme a Madrid dins de la cada vegada més popular “Feria de los Contenidos Digitales” (FIDOC). La taula rodona portava per nom “Las redes sociales de libros y las nuevas formas de comunicar”. L’Antonio Fernández ha fet un bon resum al seu bloc.
Vaig assistir amb ganes de compartir amb els assistents la nostra experiència en la publicació de llibres en formats digitals i sobretot en dispositius de tinta electrònica. Tanmateix, no soc un expert en xarxes socials, així que vaig parar bé l’orella per apendre del que deien uns i uns altres. La veritat és que l’experiència va ser molt possitiva. Els altres ponents van resultar ser uns companys de taula excel·lents i vaig apendre molt d’ells.
De la xerrada, destacaria un parell de temes. Per una banda, l’enfoc de les promocions en xarxes socials. No val que l’editorial faci d’intermediari. És l’autor qui s’ha de presentar i gestionar la seva xarxa de relacions. L’autor passa a vendre la seva vida per a vendre la seva obra. I això és un canvi.
El segon tema que volia destacar és el dels models de negoci relacionats amb el llibre. Tot i que possiblement la gent estigui més disposada a pagar per un llibre que per una cançó, resta per veure què passarà amb la venda de llibres per internet. El Kindle d’Amazon ha funcionat bé, però l’èxit no ha sigut tant del dispositiu com del servei de la botiga americana. Amazon ha construït una comunitat de cincuanta milions d’usuaris que estan encantats amb el servei de compra per correu tot i haver d’esperar un parell de setmanes per rebre els productes que han comprat. Si ja estaven contents abans, com no han d’estar-ho amb un Kindle, el millor dispositiu que hi ha al mercat i que els hi permet comprar el que volen de forma inmediata! A principis del s.XXI, la clau és tenir al client ja no content sinó emocionat.