Tenint en compte això, s’ha pensat un mètode que detecti els termes del missatge que probablement són del domini temàtic sense fer servir cap diccionari. Existeixen vàries tècniques de detecció de termes d’un domini temàtic sense fer servir diccionaris. La majoria són costoses, com la del tf.idf, que requereix la recopilació d’un corpus significatiu de l’ús general de la llengua, el qual serveixi per contrastar l’ús de termes d’un domini concret. D’altra banda, els mails no són prou llargs com perquè el càlcul de probabilitat de la pertenença d’un terme a un domini, i no al vocabulari general, sigui prou significatiu.

El nostre mètode es basa en la hipòtesi de que el vocabulari general, no vinculat a una temàtica, té més freqüència en una cerca Google que un terme específic del domini. Per això distingim els termes de l’e-mail que tenen una freqüència que supera un llindar (candidats a ser vocabulari general) d’aquells que no el superen. Aquests últims són candidats a ser termes del domini. Aquest criteri és un criteri ad-hoc que pot ser rebatut en alguns casos, com el de ‘galeta’ que pot ser tant del vocabulari general com vinculat al domini temàtic de la informàtica. De tota manera,  l’apliquem perquè no suposa cap pèrdua d’informació per al consultor. L’unica conseqüència és que un terme erròniament classificat com de vocabulari general apareixerà després dels termes del domini. Però el consultor el podrà seleccionar igualment.

Per fer les distincions vocabulari general/vocabulari específic hem fet servir el diccionari català-anglès DACCO en XML, que és lliure i que es pot baixar des d’aquí. Concretament, hem extret el nombre de resultats en una cerca Google dels termes. Aquesta dada està a l’entrada de cada paraula del diccionari. Després de fer un cop d’ull mirant la freqüència de paraules del vocabulari general com ‘pare’ o ‘cotxe’, s’ha establert els 10000 resultats com a llindar per distingir un vocabulari de l’altre. De l’avaluació del Doraemon, veurem si cal modificar aquest llindar.

Doraemon – DicWiki, el que havíem unit en un post ho separem en aquest. Ja veieu el que duren les coses És el que passa amb l’amor, com diuen els Joy Division (versió Nouvelle Vague)?

?

- Mostra missatges dels fòrums d’una assignatura que poden contenir una possible resposta a la consulta d’un alumne

- Mostra contextos útils per a trobar una resposta que provenen dels materials didàctics

-  Llista referències externes sobre els temes consultats. Les referències, de moment, són articles de la Viquipèdia i els articles o llibres sobre el tema en qüestió referenciats al  Delicious

- Mostra contextos trobats via un cercador tipus Google que li poden ser útils al consultor per trobar una resposta.

La cerca de missatges i contextos es fa a partir d’una extracció automàtica de candidats a OC (objectes de consulta). Els candidats són presentats al consultor com un núvol de conceptes organitzats de manera jeràrquica. Els primers candidats (marcats en verd) són els candidats que pertanyen al domini de l’assignatura. A continuació, amb un color blau, apareixen llocs geogràfics, noms de persona, institucions, etc. que tenen una referència a la Viquipèdia, que és un entorn públic. Així respectem la confidencialitat de les dades personals d’un missatge. Finalment, amb un color marró, es presenten els candidats que no pertanyen a les categories anteriors.

Del núvol de candidats, el consultor escull aquells sobre els quals vol focalitzar la cerca de contextos útils per trobar una resposta. Un cop escollits els candidats, Doraemon engega la cerca pels missatges del fòrum, pels materials didàctics, fent una crida al cercador de materials, i activa també cerques a un cercador tipus Google*.

Els resultats de les cerques passen per un filtre. Quan els resultats provenen dels fòrums, es prioritzen aquells missatges que tenen un tema amb els mateixos candidats a OC que els del tema del missatge de la consulta. Per exemple, si el tema de la consulta és  quadre de consonants, es prioritzen els missatges amb temes tals com visualització del quadre de consonants, quadre de consonants del català, etc. D’altra banda, es presenten els contextos que tenen un número  més gran de co-ocurrències dels candidats a OCs seleccionats pel consultor. Per exemple, si el consultor ha escollit concepte, xarxa semàntica i Wordnet, es prioritzen els contextos dels missatges, dels materials i de la cerca tipus Google, que contenen aquests tres candidats junts més vegades. S’ha de dir que, del cercador de materials, s’agafen les metadades dels contextos dels materials didàctics (títol del material, autor, etc.) i es mostren a la sortida de la consulta.

En la cerca a referències externes, tals com la Viquipèdia i les que es troben via Delicious, val a dir que també es mostren entrades i referències en anglès, malgrat el candidat a OC provingui d’un missatge escrit en català. Això és possible recuperant l’equivalent en anglès del candidat en el diccionari del tema elaborat via el DicWiki.

Què li espera a en Doraemon quan torni de vacances? Doncs per setembre li espera una pre-avaluació d’un pilot que té les funcionalitats que hem explicat. Aquesta pre-avaluació servirà per afinar el disseny de l’avaluació definitiva, que està planificada per l’octubre.

Només queda desitjar-vos unes bones vacances, si les feu per l’agost. En Doraemon es passarà uns dies inmobilitzat. Vol gaudir del plaer de passar uns dies sense agafar un transport públic.

Així que, bye-bye, babies i aquests dies l’únic shoo-shoo de tren serà aquest de les Germanes Andrews.

*Crida via API al cercador de Yahoo. El webservice és lliure. El mòdul amb l’API al cercador de Google ho va ser fa un temps però va deixar de ser de lliure fa uns anys. Pel que sabem, la situació no ha canviat.

La meva assistència al congrés va ser la presentació del DicWiki. A diferència d’altres anys, en el congrés d’enguany la tecnologia educativa no va tenir gaire presència. En realitat, el tema estrella va ser la identificació de dades dels estudiants a nivell interuniversitari. Un tema que està relacionat amb la mobilitat dels estudiants per les universitats europees i per iniciatives com l’eduroam.

També es van explicar bones pràctiques d’aplicació d’ensenyament flexible, o FlexLern, tal com anomena José Palma de la Universitat de Porto.  Per exemple, assignatures fetes de manera virtual a la Bavarian Virtual University per a gent que treballa i que són reconegudes per universitats presencials alemanyes. Relacionada amb el tema de la flexibilitat va ser la presentació d’una eina de l’empresa EVO que integra classes en forma de video-conferència a un portal.

La necessitat o no d’un professor que estigui present físicament és encara un tema de debat. Per exemple, Teresa Correia de la Universitat de Porto, va explicar una experiència d’aplicació d’un joc per a consolidar els continguts d’un curs d’inmunologia. Va comparar els resultats d’un grup que va fer l’activitat amb un professor amb els d’un grup que la van fer sols. La seva conclusió és que la presencialitat del professor és encara prou important, fins i tot en una activitat lúdica i col·laborativa.

El tarannà col·laboratiu sembla ser més una cosa dels estudiants que dels professors d’algunes universitats europees. Viv Bell, de la universitat de Worcester, va fer palès el poc entussiasme dels professors en posar materials seus en un repositori per por a ser criticats per altres col·legues. Per un altre cantó, Richard Katz, d’EDUCAUSE, va fer esment d’iniciatives com la de 60 second Recap en les que els mateixos alumnes espontàniament volen compartir el gust per la literatura i difondre aquesta passió als adolescents explicant, amb un vídeo que dura un minut, un llibre que els ha agradat.

En general, a banda de propostes de solució a problemes concrets, com el que ja he presentat de la identificació, les ponències tenien un caire teòric i de reflexió sobre temes tals com l’aplicació de la web 2.0 i les xarxes socials en l’educació, la definició de bones pràctiques d’auto-aprenentatge i life-long learning, o de les tendències en e-learning (presentació de Gil Ferrel, en un paper on en Carles Fernández de Tecnologia Educativa és coautor).

Una reflexió que em va cridar molt l’atenció, va ser la de Richard Katz, el qual proposa pensar de manera metafòrica. L’evocació de metàfores facilita l’aplicació d’idees innovadores intel·ligibles per tothom- la metàfora del núvol de la web 2.0 és un bon exemple. Una metàfora, la seva imatge, o una analogia ajuda també a generar i detectar tendències que tenen coherència amb aquesta imatge o analogia. Un exemple és l’analogia amb el moviment ‘cyberpunk’, que es materialitza en l’enfocament educatiu anomenat edupunk, estudiants que estan més formats al carrer que a les universitats i que són més hàbils en fer servir eines TIC i de xarxes socials que els seus professors. Estudiants que poden plantejar iniciatives més innovadores que les solucions plantejades per l’acadèmia tradicional , com la del 60 second recap, que vol ser una alternativa a les avorrides guies de lectura acadèmiques de clàssics de la literatura.

Escoltant Katz em van venir al cap noves analogies, la de l’slogan de Danone aprende de tus hijos reconvertit a aprende de tus alumnos i també la del coneixement descarregable i lligat als teus dits amb un cordill invisible, com si amb l’iPhone, l’iPad o el netbook portéssim amb nosaltres el globus del coneixement a tot arreu, que fonamenta el DicWiki i el Doraemon.

Parlant de fils lligats als dits, gaudiu de l’estètica 80′s del Wrapped Around Your Finger dels The Police.

El mètode explicat en aquest post era insuficient, ja que no podia detectar OPs i ORs amb aquestes característiques

• L’OP o l’OR està en una forma diferent a com apareix en el diccionari
• L’OP o l’OR és diferent de l’equivalent del diccionari obtingut per traducció automàtica
• L’OP o l’OR està mal picat o té faltes d’ortografia

OPs i ORs en una forma diferent a la del diccionari

En els diccionaris, la denominació dels conceptes està en forma lematitzada. Això vol dir que, malgrat tinguem ‘lexema’ en el diccionari, no podíem recuperar la seva forma plural ‘lexemes’. Per tant, no es podien detectar com OP o OR les formes femenines, ni els plurals dels lemes que ja teníem en el diccionari.

Per superar aquesta limitació, hem generat totes les formes possibles dels lemes segons les regles lèxiques del traductor automàtic Apertium. Les raons són les següents

• Les regles lèxiques de l’Apertium serveixen per reconeixer les formes de les paraules de qualsevol text en català. La cobertura de paraules és important
• Les regles lèxiques s’apliquen també per reconèixer lèxic específic de les assignatures impartides a la UOC així com termes d’ús específic a la UOC
• La generació del formari no està subjecte a cap restricció d’ús ni econòmica ja que els recursos de l’Apertium i la seva explotació són lliures

De moment, hem generat les formes dels noms i dels adjectius per tal de tenir una bona cobertura de termes formats per un nom o per la combinació nom+adjectiu (‘morfema lliure’, ‘morfemes lliures’, etc.). Més endavant, està previst generar també les formes verbals, ja que hi ha verbs que tenen un ús molt específic en dominis temàtics concrets, tal és el cas de ‘comandar’, o més exactament ‘c-comandar’ en la gramàtica generativa. La generació automàtica de les formes s’ha fet de la següent manera. Cada entrada nominal i adjectival del diccionari de l’Apertium conté l’arrel de la paraula i una etiqueta que relaciona l’arrel amb les desinències de singular, plural, masculí i femení que s’han d’afegir a l’arrel. L’script que hem creat simplement fa un mapping entre el pattern i les desinències que li corresponen, i les concatena a l’arrel.

OPs i ORs diferents de l’equivalent per traducció automàtica

Els equivalents en català obtinguts per traducció automàtica no sempre són correctes. De tota manera, hi ha casos en què l’equivalent i l’OP o l’OR real tenen unes diferències sistemàtiques que responen a fenòmens interlingüístics que s’han de tenir en compte a l’hora de traduir. Aquests fenòmens solen estar recollits, en els motors de traducció automàtica basats en regles, a les gramàtiques anomenades de transferència. Un exemple molt comú de transferència anglès-català és la inclusió de la preposició ‘de’ en la traducció al català de termes anglesos que són la combinació de dos substantius. Un altre exemple és l’ordre diferent de les paraules en anglès i català. Com a mostra, tenim la traducció Montague gramàtica de l’original Montague grammar. Montague gramàtica és el resultat de no haver tingut en compte aquests fenòmens interlingüístics, amb la qual cosa no s’ha generat la forma correcta gramàtica de Montague.

Tenint en compte això, hem aplicat un mètode ad-hoc d’identificació d’OPs i ORs, malgrat tenir equivalents mal traduïts. Aquest mètode consisteix en identificar, en el context, una cadena de paraules anb un parell de conceptes que tenen una denominació en el diccionari. En l’exemple d’abans, s’identificaria la cadena gramàtica de Montague, entre d’altres. Treiem les paraules funcionals, quedant-nos simplement en la denominació del parell de conceptes, i busquem en el diccionari una denominació que, treient-li també les paraules funcionals, es quedi amb la denominació d’aquests conceptes, independentment de l’ordre en que apareixin. Això vol dir que en l’exemple anterior, l’equivalent ‘gramàtica Montague’ tindria exactament la forma que hauria tingut ‘gramàtica de Montague’ si se li hagués tret la preposició. Per tant, ‘gramàtica de Montague’ s’identifica com l’OP o OR.

Hi ha altres fenòmens lingüistics que s’haurien de tractar, com la transformació de categoria gramatical entre la forma origen i la final (climate change-> cambio climático), però en tot cas ho abordarem en un estadi més desenvolupat del projecte, ja que requereix d’un estudi a fons dels fenòmens interlingüístics de les llengües implicades. L’anàlisi de la gramàtica de transferència català-anglès del motor Apertium pot ser de gran ajuda.

OPs i ORs dels missatges mal picats i amb faltes d’ortografia

És bastant habitual trobar en els missatges de correu electrònic paraules amb errors de picatge i amb faltes d’ortografia. La manera de recuperar OPs i ORs amb errors d’aquest tipus ha estat calculant un índex de similitud entre una combinació d’una o més paraules (ngrams) del missatge i una combinació d’una o més paraules del formari generat amb les regles lèxiques de l’Apertium. Així hem pogut identificar com OP, per exemple, trascripció fonètica, perquè supera el llindar de similitud respecte a una forma del diccionari temàtic (transcripció fonètica)

Enllaços d’interés

Pàgina projecte Know2: http://ixa.si.ehu.es/know2

Pàgina projecte Kyoto: http://www.kyoto-project.eu/

Pàgina PipeT: http://pipet.sourceforge.net/index.html

El projecte Doraemon és un projecte PID que pretén presentar al consultor suggerències de resposta a la consulta d’un alumne. Una de les tasques del projecte és la detecció dels objectes de la petició (OP) i de resposta (OR) en els missatges que alumnes i professor deixen en els fòrums. Concretament, ens interessa detectar OPs i ORs relacionats amb el tema de l’assignatura. Per exemple, imaginem que en el cos del missatge es troba la frase Estic intentant de fer la transcripció fonètica del text de la PAC i no tinc gens clar com fer-ho. L’aplicació hauria de detectar aquesta frase per identificar el que vol l’estudiant (saber com realitzar una activitat) i identificar transcripció fonètica- i no PAC, per exemple-, com l’OP, ja que és el terme de l’assignatura que fa referència a l’activitat que no sap fer. Aquest OP és, al seu torn, l’OR de la frase d’un missatge que li resol el dubte. Per exemple,  per fer la transcripció fonètica d’un text, consulta la taula de l’Alfabet Fonètic Internacional. Així transcripció fonètica és la paraula clau amb al qual es fa el mapping entre el dubte i la resposta. D’altra banda, Alfabet Fonètic Internacional és un terme que manté amb transcripció fonètica una relació conceptual estreta, i que pot llençar la presentació d’informació complementària, com podria ser la referència a una pàgina que expliqui i mostri la taula de l’alfabet.

El diccionari

Com hem dit, ens interessa detectar OPs i ORs relacionats amb el tema de l’assignatura. Per aquesta raó hem creat un diccionari temàtic que recull les expressions regulars que poden ser detectades com OP o OR en els missatges dels fòrums d’una aula, o bé poden servir llençar informació complementària. Segons consta en la proposta de projecte PID, les aules escollides per fer l’avaluació han estat les de lingüística. Per aquesta raó hem generat un diccionari de conceptes de lingüística.

Per realitzar el diccionari de lingüística hem fet servir el DicWiki, agafant com a base la Viquipèdia anglesa i presentant els conceptes en anglès i català. El nombre d’entrades generades són d’aproximadament 15000, i fan referència a categories temàtiques com la fonètica, la sintaxi, la sociolingüística, el processament del llenguatge natural, la pragmàtica, la gramàtica generativa, etc. El diccionari té format de text tabulat i en cada línia s’exposa la següent informació

- Entrada en anglès

- Equivalent en català

- Categoria temàtica

Els equivalents en català són les expressions regulars que s’han de detectar com OP o OR en els missatges dels fòrums.

L’escàs nombre d’equivalents en català

Malauradament, no hem trobat molts equivalents en català. La font terminològica de referència- el TermCat- té un glosssari multilingüe de pagament de termes lingüístics en català, disponible en el fons de l’ELRA (European Language Resources Association), però només té 1500 termes amb correspondència anglès-català. Malgrat tot, del catàleg Terminologia Oberta del TermCat, hem aprofitat el glossari de lliure distribució de termes normalitzats, on apareixen termes relacionats amb la lingüística en anglès i català. Ara bé, la cobertura respecte al diccionari generat és de l’1,25%. D’altra banda, els equivalents en català trobats a les entrades de la Viquipedia anglesa, i que no estan en els glossaris del TermCat, tenen una cobertura del 14,5%. Tot i que la cobertura és superior a la del TermCat, si volguéssim que el diccionari fós una font de consulta terminològica, aquests equivalents s’haurien de revisar i validar per terminòlegs. No és, però, l’objectiu d’aquest diccionari, el qual és el de llistar unes expressions regulars útils per trobar en els missatges possibles OP i OR.

L’ús de la traducció automàtica de termes

Precisament perquè volem expressions regulars candidates a ser OP i OR, hem cobert el buit d’entrades que no tenim en un diccionari terminològic, traduint automàticament al català els termes en anglès. El traductor escollit ha estat el Google Translate per la següent raó: el motor és estadístic i, sense tenir un diccionari terminològic de referència, presenta les traduccions de termes que són més probables tenint en compte tant l’ús real de la llengua origen com el de la llengua destí. Això fa que la traducció tingui més probabilitat de ser conseqüent amb l’ús real del terme que no pas un traductor que, sense un diccionari terminològic especialitzat, faci traduccions literals. És el cas, per exemple, de machine translation que Google Translate tradueix com traducció automàtica i no com màquina de traducció o traducció màquina. Evidentment, les traduccions del Google Translate no sempre són bones. De tota manera, si estan presents en els missatges dels estudiants o del professor, són útils per detectar l’OP o l’OR.

Treball futur

Les errades de detecció d’OPs i ORs causades per les traduccions automàtiques  poden ser vàries, i algunes són sistemàtiques. Actualment estem treballant en la detecció d’OPs i ORs amb traduccions automàtiques imperfectes, tenint en compte les diferències sistemàtiques que puguin existir entre el terme traduït i l’OP o l’OR del missatge. D’altra banda, també treballarem en la detecció d’OPs i ORs amb faltes d’ortografia i errors de picatge, la qual cosa és habitual en la comunicació per correu electrònic. En aquest cas es tindran en compte les diferències entre l’OP o OR mal picat i un equivalent del diccionari. Solventats aquests problemes, podrem fer una avaluació de la utilitat del diccionari en la detecció automàtica d’objectes de consulta i resposta.

Doncs bé, ells ja tenen una certa experiència en publicació digital. Tenen canal de distribució propi i tambè treballen amb canals com ara Amazon. De fet han provat totes les aproximacions possibles. Els resultats son un xic decebedors. Malgrat els esforços, tan sols un 1% dels beneficis venen actualment d’Internet. Encara pitjor: molt sobint s’hi troben que la versió electrònica pot canivalitzar les vendes dels llibres en paper que son els que els hi donen marges de beneficis important. És per això que molt sobint decideixen no publicar determinats volums en digital.

Respecte als dispositius, el nostre amic es mostrava decebut amb els llibres de tinta electrònica. Esmentava un experiment dut a terme amb 6 estudiants als que s’havia facilitat un Kindle DX de franc abans de començar el curs. Tot i disposar dels seus materials en electrònic, tots ells van preferir comprar la versió impresa. En tot cas, la seva opinió respecte als lector per a iPhones i ordinadors era força més bona.

En tot això vaig pensar al llegir una entrada del fantàstic blog Beat.cat titulada “Tenen les editorials una estratègia per matar el llibre electrònic?“. No crec que sigui així, però entenc el neguit dels editors: els marges cauen. Molts no podran suportar les actuals estructures de costos però alhora és una oportunitat per a nous models de negoci. Temps de canvis.

Les fases del projecte estan organitzades per la identificació de quatre elements principals. El primer és la intenció de l’emissor; és a dir, allò que l’estudiant espera que el consultor faci per a ell. Segons la teoria pragmàtica dels actes de parla (Austin, 1962; Searle, 1969), un discurs té uns trets lingüístics que indiquen al receptor la intenció de l’emissor. Per tant, una fase del projecte consisteix en la identificació d’aquests trets, que anomenarem trets d’intenció- o TI- en el missatge. Per exemple, un TI pot ser la presència de més d’un interrogant després d’un sintagma nominal en el camp tema del missatge. Un missatge amb un tema com  forma sonata???‘ és equivalent a altres TI com ‘no entenc‘, ‘algú em pot aclarir?‘, ‘tinc un dubte‘, ‘dec haver malentès‘…, etc. Tots aquests TI tenen en comú el fet de que capten l’atenció del receptor i li indiquen la intenció de l’emissor de que li aclareixi una cosa. Un altre exemple és ‘SOS‘ en el tema del missatge. En un missatge dels fòrums, SOS és, en sí mateix, un TI que indica al receptor que l’emissor vol que l’ajudi a realitzar una cosa (una pràctica, un exercici etc.) perquè s’ha encallat. Els TI que tenen una mateixa intenció es poden etiquetar amb una referència a aquesta intenció. Per exemple, els TIs equivalents al TI de ‘forma sonata???‘ es poden etiquetar amb l’etiqueta ‘voler_aclariment‘.

El segon element que s’ha d’identificar és l’objecte de la petició- OP. En els exemples anteriors, els objectes de la petició serien el concepte a aclarir (forma sonata) o bé l’exercici o la pràctica que l’alumne no sap com fer. En la fase d’identificació d’OPs, es cercaran les paraules del context d’aparició d’un TI que tinguin relació amb un concepte. Per exemple, imaginem un context d’un TI com ‘algú em pot aclarir la noció de forma sonata?. Les OPs s’identifiquen cercant expressions regulars que coincideixen amb un terme del glossari d’un material didàctic, o bé una entrada de la Viquipèdia. En aquest cas, l’expressió regular seria ‘forma sonata‘. També s’identifiquen verbs que són d’ús comú en l’explicació de certes tasques. Imaginem que el missatge conté aquest context ‘no m’arrenca l’ordinador‘. Aquest context és analitzat perquè s’hi detecta el TI ‘pronom personal de primera persona (‘em’) més un verb de procés negat (‘no’ i ‘arrencar’). El TI informa al consultor del comportament negatiu d’un participant que és necessari per fer la tasca, i que no és l’estudiant sinó l’ordinador. Després es detecta el verb de procés ‘arrencar’ i ‘ordinador’ per tenir l’OP.

La identificació de l’OP també serveix per decidir si cal cercar una suggerència de resposta al missatge que rep el consultor. Un OP com ‘notes avaluació continuada‘ no és rellevant per al nostre projecte, perquè la petició d’informació fa referència al moment actual de la petició, sense relació amb consultes passades.

Un cop identificats el TI i l’OP de la consulta, s’han de trobar dos elements més: l’OP dels candidats a resposta, i el tret que anomenem Tret de Resposta, o TR. L’OP de la resposta ha de ser el mateix que el de la consulta. Pel que fa a la TR, segons la teoria dels actes de parla, en una resposta hi ha uns trets lingüístics que indiquen la intenció de l’emisor de satisfer el seu interlocutor. Els trets lingüístics característics d’aquesta intenció són els TR. Un TR també pot tenir TRs equivalents que es poden etiquetar amb un nom indicatiu de la intenció.

En la cerca de respostes als fòrums de semestres anteriors, la idoneïtat dels candidats a resposta es calcula en funció d’unes regles de mapeig entre una TI i una TR. Un exemple de regla de mapeig seria ‘donat un TI amb l’etiqueta ‘voler_aclariment’, el candidat a resposta més probable és el missatge que té un context amb un TR etiquetat com ‘aclariment‘ (e.g. ‘espero que t’hagi quedat clar’). Si el context, a més, conté també l’OP de la consulta, o bé aquest OP està en el tema del missatge, la probabilitat és més alta. Els missatges que superen un llindar de probabilitat serien presentats al consultor.

En canvi, quan abordem la cerca de respostes en fonts externes com la Viquipèdia, les regles no seran de mapeig entre un TI i un TR sinó entre un TI i una acció  Per exemple, donat un TI amb l’etiqueta ‘voler_aclariment’ mostra el primer paràgraf de l’entrada de la Vikipèdia sobre l’OP‘; per exemple, el primer paràgraf de l’entrada de la Vikipèdia sobre ‘forma sonata’.

Ara mateix s’està treballant en la confecció de llistes de termes que puguin ser OPs. També es treballa en la identificació i etiquetatge de TIs i TRs. De moment, fem l’extracció automàtica de termes dels glossaris dels materials didàctics, termes que apareixen en els fòrums i  termes que estan en els materials didàctics els quals, tot i no estar en els glossaris, tenen una entrada a la Viquipèdia. Pel que fa als TI i TR, treballem segons la hipòtesi de que aquests trets són prou regulars i que no són inabastables, en el context en el que treballem. La regularitat i l’abast dels trets respon a una necessitat implícita de l’acte de parla perquè la identificació d’uns recursos d’ús comú, estesos i regulars faciliten la comprensió de la intenció de l’emissor.

Realitzades les regles de mapeig, s’elaborarà un prototipus que serà avaluat. L’avaluació es realitzarà amb l’ús real de l’eina per part de tres consultors d’una aula dels Estudis de Llengües i Cultures. Agraïm per endavant, la disposició del Director de Programa de Filologia Catalana, Salvador Climent, a col·laborar en la realització d’aquesta avaluació.

Referències

Austin, J. L. How to Do Things With Words. Cambridge (Mass.) 1962

Searle, J. Speech Acts: An essay in the Philosophy of language, (1969) (Actos de habla, Ed. Cátedra, 2001).

Així doncs, el primer que vam fer és un recull de requeriments i anàlisi de l’estat actual. Per això es va fer una primera trobada al Juliol, on un conjunt de professors, editors i personal de la casa van debatre sobre el format web.

El següent pas va ser parlar amb els caps dels diferents estudis que ofereix la UOC i demanar que ens adrecessin a dos dels seus professors per poder entrevistar-nos i recollir idees, opinions, suggerències i casos d’ús sobre el format web. Ens vam reunir amb 10 persones en total i vam redactar un informe resumint les principals idees que vam extreure.

Els punts o idees clau que hem vist sobre el nou format web són:

• S’ha de poder inserir tot tipus de contingut (ja sigui simulacions, documents col.laboratius, vídeos, equacions) dins la carcassa d’una manera fàcil i ràpida.
• Hem d’oferir tota una sèrie d’eines bàsiques (comunes a tot material) per a facilitar l’estudi del material i oferir avantatges enfront el format paper (pdf). Exemples d’eines serien un cercador, una taula de continguts, un recull d’enllaços / recursos o un núvol de conceptes.
• S’ha d’afegir interactivitat al material, com ara exercicis d’autoavaluació, eina d’anotacions, secció de comentaris o enllaços compartits, doncs el format web ha d’estar més centrat en les activitats que en el contingut.
• El professor o tutor ha de poder editar el material al llarg del quadrimestre, tot complint sempre amb els drets d’autor.
• S’han de poder vincular de forma fàcil i usable els recursos d’aprenentatge (materials i fonts, lectures, pac’s) i altre material complementari.
• L’estudiant ha de poder visualitzar el material en mode offline, sense restringir la capacitat d’anotar, comentar, preguntar, etc. Els canvis fets es sincronitzen el següent cop que es connecti.
• El material web ha de complir uns certs estàndards d’accessibilitat.
• El disseny del material s’ha d’adaptar al nou estil del campus 5.0, essent un disseny més simple, que faciliti la lectura.

Com podeu veure la tasca que ens queda és gran, doncs materialitzar tot això no és cosa de dos dies. Ja us anirem informant de com evoluciona aquest emocionant projecte!

Vaig assistir amb ganes de compartir amb els assistents la nostra experiència en la publicació de llibres en formats digitals i sobretot en dispositius de tinta electrònica. Tanmateix, no soc un expert en xarxes socials, així que vaig parar bé l’orella per apendre del que deien uns i uns altres. La veritat és que l’experiència va ser molt possitiva. Els altres ponents van resultar ser uns companys de taula excel·lents i vaig apendre molt d’ells.

De la xerrada, destacaria un parell de temes. Per una banda, l’enfoc de les promocions en xarxes socials. No val que l’editorial faci d’intermediari. És l’autor qui s’ha de presentar i gestionar la seva xarxa de relacions. L’autor passa a vendre la seva vida per a vendre la seva obra. I això és un canvi.

El segon tema que volia destacar és el dels models de negoci relacionats amb el llibre. Tot i que possiblement la gent estigui més disposada a pagar per un llibre que per una cançó, resta per veure què passarà amb la venda de llibres per internet. El Kindle d’Amazon ha funcionat bé, però l’èxit no ha sigut tant del dispositiu com del servei de la botiga americana. Amazon ha construït una comunitat de cincuanta milions d’usuaris que estan encantats amb el servei de compra per correu tot i haver d’esperar un parell de setmanes per rebre els productes que han comprat. Si ja estaven contents abans, com no han d’estar-ho amb un Kindle, el millor dispositiu que hi ha al mercat i que els hi permet comprar el que volen de forma inmediata! A principis del s.XXI, la clau és tenir al client ja no content sinó emocionat.