Surfistes a càmara lenta

Archive for the ‘Multiformat’ Category

Els dies 23 i 25 de juny es va celebrar a Varsòvia el congrés de l’European University Information Systems (EUNIS). Els objectius d’aquesta institució són la co-operació, la col·laboració i la intercomunicació entre les entitats que són responsables dels sistemes d’informació de les universitats europees.

La meva assistència al congrés va ser la presentació del DicWiki. A diferència d’altres anys, en el congrés d’enguany la tecnologia educativa no va tenir gaire presència. En realitat, el tema estrella va ser la identificació de dades dels estudiants a nivell interuniversitari. Un tema que està relacionat amb la mobilitat dels estudiants per les universitats europees i per iniciatives com l’eduroam.

També es van explicar bones pràctiques d’aplicació d’ensenyament flexible, o FlexLern, tal com anomena José Palma de la Universitat de Porto.  Per exemple, assignatures fetes de manera virtual a la Bavarian Virtual University per a gent que treballa i que són reconegudes per universitats presencials alemanyes. Relacionada amb el tema de la flexibilitat va ser la presentació d’una eina de l’empresa EVO que integra classes en forma de video-conferència a un portal.

La necessitat o no d’un professor que estigui present físicament és encara un tema de debat. Per exemple, Teresa Correia de la Universitat de Porto, va explicar una experiència d’aplicació d’un joc per a consolidar els continguts d’un curs d’inmunologia. Va comparar els resultats d’un grup que va fer l’activitat amb un professor amb els d’un grup que la van fer sols. La seva conclusió és que la presencialitat del professor és encara prou important, fins i tot en una activitat lúdica i col·laborativa.

El tarannà col·laboratiu sembla ser més una cosa dels estudiants que dels professors d’algunes universitats europees. Viv Bell, de la universitat de Worcester, va fer palès el poc entussiasme dels professors en posar materials seus en un repositori per por a ser criticats per altres col·legues. Per un altre cantó, Richard Katz, d’EDUCAUSE, va fer esment d’iniciatives com la de 60 second Recap en les que els mateixos alumnes espontàniament volen compartir el gust per la literatura i difondre aquesta passió als adolescents explicant, amb un vídeo que dura un minut, un llibre que els ha agradat.

En general, a banda de propostes de solució a problemes concrets, com el que ja he presentat de la identificació, les ponències tenien un caire teòric i de reflexió sobre temes tals com l’aplicació de la web 2.0 i les xarxes socials en l’educació, la definició de bones pràctiques d’auto-aprenentatge i life-long learning, o de les tendències en e-learning (presentació de Gil Ferrel, en un paper on en Carles Fernández de Tecnologia Educativa és coautor).

Una reflexió que em va cridar molt l’atenció, va ser la de Richard Katz, el qual proposa pensar de manera metafòrica. L’evocació de metàfores facilita l’aplicació d’idees innovadores intel·ligibles per tothom- la metàfora del núvol de la web 2.0 és un bon exemple. Una metàfora, la seva imatge, o una analogia ajuda també a generar i detectar tendències que tenen coherència amb aquesta imatge o analogia. Un exemple és l’analogia amb el moviment ‘cyberpunk’, que es materialitza en l’enfocament educatiu anomenat edupunk, estudiants que estan més formats al carrer que a les universitats i que són més hàbils en fer servir eines TIC i de xarxes socials que els seus professors. Estudiants que poden plantejar iniciatives més innovadores que les solucions plantejades per l’acadèmia tradicional , com la del 60 second recap, que vol ser una alternativa a les avorrides guies de lectura acadèmiques de clàssics de la literatura.

Escoltant Katz em van venir al cap noves analogies, la de l’slogan de Danone aprende de tus hijos reconvertit a aprende de tus alumnos i també la del coneixement descarregable i lligat als teus dits amb un cordill invisible, com si amb l’iPhone, l’iPad o el netbook portéssim amb nosaltres el globus del coneixement a tot arreu, que fonamenta el DicWiki i el Doraemon.

Parlant de fils lligats als dits, gaudiu de l’estètica 80’s del Wrapped Around Your Finger dels The Police.

Anuncis

Fa un parell de setmanes vaig tenir l’oportunitat de manternir una llarga i agradable conversa amb un dels editors de la prestigiosa editorial MIT Press. Com sabeu, aquesta empresa publica tots els llibres de text del Massachusets Institute of Technology i entre els seus autors hi ha personatjes tan famosos com Noam Chomsky.

Doncs bé, ells ja tenen una certa experiència en publicació digital. Tenen canal de distribució propi i tambè treballen amb canals com ara Amazon. De fet han provat totes les aproximacions possibles. Els resultats son un xic decebedors. Malgrat els esforços, tan sols un 1% dels beneficis venen actualment d’Internet. Encara pitjor: molt sobint s’hi troben que la versió electrònica pot canivalitzar les vendes dels llibres en paper que son els que els hi donen marges de beneficis important. És per això que molt sobint decideixen no publicar determinats volums en digital.

Respecte als dispositius, el nostre amic es mostrava decebut amb els llibres de tinta electrònica. Esmentava un experiment dut a terme amb 6 estudiants als que s’havia facilitat un Kindle DX de franc abans de començar el curs. Tot i disposar dels seus materials en electrònic, tots ells van preferir comprar la versió impresa. En tot cas, la seva opinió respecte als lector per a iPhones i ordinadors era força més bona.

En tot això vaig pensar al llegir una entrada del fantàstic blog Beat.cat titulada “Tenen les editorials una estratègia per matar el llibre electrònic?“. No crec que sigui així, però entenc el neguit dels editors: els marges cauen. Molts no podran suportar les actuals estructures de costos però alhora és una oportunitat per a nous models de negoci. Temps de canvis.

Després de quasi 10 anys sense retocar-ho, calia fer un esforç i començar un projecte d’un nou format web adaptat a les necessitats actuals dels estudiants i professors de la UOC.

Així doncs, el primer que vam fer és un recull de requeriments i anàlisi de l’estat actual. Per això es va fer una primera trobada al Juliol, on un conjunt de professors, editors i personal de la casa van debatre sobre el format web.

El següent pas va ser parlar amb els caps dels diferents estudis que ofereix la UOC i demanar que ens adrecessin a dos dels seus professors per poder entrevistar-nos i recollir idees, opinions, suggerències i casos d’ús sobre el format web. Ens vam reunir amb 10 persones en total i vam redactar un informe resumint les principals idees que vam extreure.

Els punts o idees clau que hem vist sobre el nou format web són:

  • S’ha de poder inserir tot tipus de contingut (ja sigui simulacions, documents col.laboratius, vídeos, equacions) dins la carcassa d’una manera fàcil i ràpida.
  • Hem d’oferir tota una sèrie d’eines bàsiques (comunes a tot material) per a facilitar l’estudi del material i oferir avantatges enfront el format paper (pdf). Exemples d’eines serien un cercador, una taula de continguts, un recull d’enllaços / recursos o un núvol de conceptes.
  • S’ha d’afegir interactivitat al material, com ara exercicis d’autoavaluació, eina d’anotacions, secció de comentaris o enllaços compartits, doncs el format web ha d’estar més centrat en les activitats que en el contingut.
  • El professor o tutor ha de poder editar el material al llarg del quadrimestre, tot complint sempre amb els drets d’autor.
  • S’han de poder vincular de forma fàcil i usable els recursos d’aprenentatge (materials i fonts, lectures, pac’s) i altre material complementari.
  • L’estudiant ha de poder visualitzar el material en mode offline, sense restringir la capacitat d’anotar, comentar, preguntar, etc. Els canvis fets es sincronitzen el següent cop que es connecti.
  • El material web ha de complir uns certs estàndards d’accessibilitat.
  • El disseny del material s’ha d’adaptar al nou estil del campus 5.0, essent un disseny més simple, que faciliti la lectura.

Com podeu veure la tasca que ens queda és gran, doncs materialitzar tot això no és cosa de dos dies. Ja us anirem informant de com evoluciona aquest emocionant projecte!

Etiquetes: , , ,

La setmana passada vaig tenir la fortuna de ser convidat a participar en una de les taules rodones de la primera “Feria del Libro Digital” que es va dur a terme a Madrid dins de la cada vegada més popular “Feria de los Contenidos Digitales” (FIDOC). La taula rodona portava per nom “Las redes sociales de libros y las nuevas formas de comunicar”.  L’Antonio Fernández ha fet un bon resum al seu bloc.

Vaig assistir amb ganes de compartir amb els assistents la nostra experiència en la publicació de llibres en formats digitals i sobretot en dispositius de tinta electrònica. Tanmateix, no soc un expert en xarxes socials, així que vaig parar bé l’orella per apendre del que deien uns i uns altres. La veritat és que l’experiència va ser molt possitiva. Els altres ponents van resultar ser uns companys de taula excel·lents i vaig apendre molt d’ells.

De la xerrada, destacaria un parell de temes. Per una banda, l’enfoc de les promocions en xarxes socials. No val que l’editorial faci d’intermediari. És l’autor qui s’ha de presentar i gestionar la seva xarxa de relacions. L’autor passa a vendre la seva vida per a vendre la seva obra. I això és un canvi.

El segon tema que volia destacar és el dels models de negoci relacionats amb el llibre. Tot i que possiblement la gent estigui més disposada a pagar per un llibre que per una cançó, resta per veure què passarà amb la venda de llibres per internet. El Kindle d’Amazon ha funcionat bé, però l’èxit no ha sigut tant del dispositiu com del servei de la botiga americana. Amazon ha construït una comunitat de cincuanta milions d’usuaris que estan encantats amb el servei de compra per correu tot i haver d’esperar un parell de setmanes per rebre els productes que han comprat. Si ja estaven contents abans, com no han d’estar-ho amb un Kindle, el millor dispositiu que hi ha al mercat i que els hi permet comprar el que volen de forma inmediata! A principis del s.XXI, la clau és tenir al client ja no content sinó emocionat.

Un cop millorat el rendiment “global” del nostre generador, volíem fer més ràpid el procés de generació dels videollibres, doncs és el format que menys hem generat fins ara i el que triga més.

Per això vam fer unes estadístiques detallades de quant es trigava en generar un videollibre. I vam veure que el “coll d’ampolla” estava, principalment, al procés de conversió de Flash a Video (MPEG-4). Podia arribar a ser entre un 75 i un 83% del temps total de generació. Aquest procés s’executa a través d’un programa anomenat Moyea. El cridem des del nostre projecte Java, indicant-li el path de l’arxiu Flash (.swf) i els paràmetres del vídeo MPEG-4 de sortida.

Un dels incovenients del conversor de flash a vídeo (i encara no hem trobat cap que ho sàpiga fer) és que no sap quant dura aquest, ja que tota l’animació està basada en actionscript. Per a ell és com un flash d’1 sol frame, i si no li indiquem res, recorre aquest frame i deixa de capturar. Per a evitar això, Moyea té la opció d’indicar-li els segons que vols que estigui capturant el Flash.

És per això que cada conversió d’un flash dura com a mínim el temps de reproducció del mateix. Això ens causa un coll d’ampolla molt gran. Llavors vam provar de cridar vàries instàncies del Moyea a la vegada, a veure si podíem anar generant diferents vídeos de forma concurrent. I va sortir perfectament.

Així doncs, només calia que, quan generem un videollibre i arribem al pas de generar tots els vídeos d’un mòdul, en comptes d’anar-ho fent en sèrie, un darrera l’altre, creem uns quants threads (controlem el número màxim amb una constant) i anem convertint uns quants arxius flash a la vegada.

És així com ho hem acabat fent i, la veritat, és que el rendiment ha millorat molt. Ara a veure com es comporta a llarg termini. Ja us explicarem!

Un dels objectius que tenim fixats dins del projecte MyWay (generació dels continguts de les assignatures en diferents formats) és aconseguir un ritme de generació bastant elevat. Penseu que no només hi ha els continguts nous d’aquest any, sinó que també tenim tota una llarga llista d’assignatures d’anys passats i que també hem de generar.

Amb aquest objectiu al cap, i sabent que els continguts que triguen més a generar-se són els audiollibres i els videollibres (generar un ebook al estil epub o mobipocket d’una assignatura no costa més de 5 minuts!!), ens vam posar a pensar de quines maneres podíem accelerar el procés de generació.

Primer de tot, vàrem veure que no podíem permetre’ns el luxe de generar només una assignatura a la vegada, doncs un videollibre podia arribar a trigar fins a 24h en generar-se. Així doncs vam establir, dins del nostre projecte (J2EE + Spring + Tomcat) un sistema de gestió de treballs o tasques amb Quartz. Nosaltres programem els treballs que volem fer i establim el màxim número de treballs (o threads dins del nostre generador) que es poden estar executant alhora.

D’aquesta manera també aconseguim que, si s’està generant un videollibre, no bloquegi durant 24h o més el procés de generació d’un ebook o audiollibre. Nosaltres tenim establerts 3 treballs: un que va comprovant si hi ha assignatures noves a generar (en cas afirmatiu inserta una petició d’aquella assignatura per cadascun dels 4 formats actuals), un que genera els formats d’ebook (epub i mobipocket) i un altre que genera els formats amb veu (audiollibre i videollibre).

Aquests 3 treballs “programats” s’executen, tal com hem esmentat, alhora, fins a un màxim de 3 treballs concurrents (podem augmentar o disminuir aquest número al nostre gust). Així doncs podem tenir al mateix temps generant-se 3 formats de 3 assignatures diferents (3 videollibres o 2 videollibres i 1 audiollibre …). Tot depèn de la capacitat i càrrega del servidor on s’estigui executant!

En la pròxima entrada explicarem com vàrem millorar, a continuació, el procés de generació d’un videollibre.

La setmana passada vaig tenir la sort d’assistir a unes jornades que organitzava la Càtedra Unesco i a on es va parlar d’un concepte que es comença a sentir força: el Social Open Learn. Encara no s’hi troba a la Wikipedia, però no trigarà en arribar-hi. Altres termes similars com Open learning, Cooperative Learning i Social Learning si que hi son presents a l’enciclopèdia.

Clar i ras: apendre sol està bé però apendre en comunitat és encara millor perquè es desencadenen tot un seguir de factors emocionals que porten l’aprenentatge un pas més endavant. Apendre amb altres era un procès que havia estat confinat fins ara a les aules, ja siguin d’una escola o d’una universitat. Però Internet ha dinamitat aquests límits.

Acaba aquesta dinàmica amb les universitats? Segurament no, però alguna cosa canviarà. Anem a pams. Per a analitzar els canvis farem servir l’anàlisi que fa en David Wailey divideix de la cadena de valor d’una institució docent. Ell hi veu tres elements: la creació de coneixement; l’aprenentatge; i l’acreditació.

Respecte al primer punt queda clar que avui en dia una universitat no pot confinar el coneixement que genera dins dels seus murs. Mai ha sigut així i avui en dia és encara més evident que hi ha d’haver una permeabilitat entre el que s’explica dins i el que s’explica fora. Els propis estudiants forcen dia a dia aquesta osmosi, posant en entredit el que se’ls hi explica.

Però l’aprenentatge tambè canvia: s’obre a l’exterior arrossegat novament per la pressió dels propis estudiants que volen mostrar el que estan aprenent i contrastar-lo amb una comunitat tant amplia com sigui possible. Tammateix, cada cop és més fàcil que comunitats no oficials organitzin el seu aprenentatge al voltant d’eines col·laboratives.

Fins i tot l’acreditació es pot veure afectada. QUè impedeix que els propis alumnes s’avaluin entre ells? En un món cada cop menys meritocràtic, en comptes de fiar-nos dels demès busquem nosaltres mateixos les dades que ens serviran per a desenvolupar el nostre propi criteri. Així doncs, perquè el criteri del professor és el que ha de ser el de referència?

En aquest escenari comencen a pendre força la idea d’una Plataforma d’Aprenentatge Obert: una eina que agregui les tasques que un alumne va fent aquí i allà i que faciliti coses com ara l’usabilitat de l’entorn i la traçabilitat que necessita el professor per avaluar.

L’Ismael Peña ha fet un resum excelent de les jornades en una, dos i tres parts. Altrament paga la pensa seguit el blog de Dolors Reig, tot un referent en aquests temes.