Surfistes a càmara lenta

Posts Tagged ‘myway

Un cop millorat el rendiment “global” del nostre generador, volíem fer més ràpid el procés de generació dels videollibres, doncs és el format que menys hem generat fins ara i el que triga més.

Per això vam fer unes estadístiques detallades de quant es trigava en generar un videollibre. I vam veure que el “coll d’ampolla” estava, principalment, al procés de conversió de Flash a Video (MPEG-4). Podia arribar a ser entre un 75 i un 83% del temps total de generació. Aquest procés s’executa a través d’un programa anomenat Moyea. El cridem des del nostre projecte Java, indicant-li el path de l’arxiu Flash (.swf) i els paràmetres del vídeo MPEG-4 de sortida.

Un dels incovenients del conversor de flash a vídeo (i encara no hem trobat cap que ho sàpiga fer) és que no sap quant dura aquest, ja que tota l’animació està basada en actionscript. Per a ell és com un flash d’1 sol frame, i si no li indiquem res, recorre aquest frame i deixa de capturar. Per a evitar això, Moyea té la opció d’indicar-li els segons que vols que estigui capturant el Flash.

És per això que cada conversió d’un flash dura com a mínim el temps de reproducció del mateix. Això ens causa un coll d’ampolla molt gran. Llavors vam provar de cridar vàries instàncies del Moyea a la vegada, a veure si podíem anar generant diferents vídeos de forma concurrent. I va sortir perfectament.

Així doncs, només calia que, quan generem un videollibre i arribem al pas de generar tots els vídeos d’un mòdul, en comptes d’anar-ho fent en sèrie, un darrera l’altre, creem uns quants threads (controlem el número màxim amb una constant) i anem convertint uns quants arxius flash a la vegada.

És així com ho hem acabat fent i, la veritat, és que el rendiment ha millorat molt. Ara a veure com es comporta a llarg termini. Ja us explicarem!

Anuncis

Finalment, hem escollit DocBook com a candidat per substituïr el nostre entranyable sistema de marques. Tots hi hem estat d’acord. Entre els motius que ens han portat a pendre aquesta decisió, cal destacar el fet que el conjunt d’etiquete de DocBook és molt complert, que és molt conegut en el món editorial i que tè una comunitat activa i nombrosa al darrera. El punt a favor de DTBook és el suport de la indústria, un suport que també tè DocBook.

Ara hem d’analitzar amb detall si és possible adaptar els nostres continguts a DocBook i què fem amb les incompatibilitats que apareguin – que n’hi haurà. Encabat haurem d’escriure un full de ruta per a l”adaptació del procès editorial al nou marcatge. I sol serà aleshores que prenguem la decisió final.

Com segurament coneixeu, els estudiants de la UOC reben tots els materials didàctics que necessiten a casa abans de l’inici de les classes. Tots aquests materials pertanyen a la Universitat i han estat elaborats per la nostra editorial. Sumant totes les assignatures, disposem de més de 2000 obres: un volum important.

En  un principi aquests materials eren llibres. Desrpès van aparèixer algunes webs que es distribuïen en CD. Ens vàrem adonar que els estudiants que rebien els CDs reclamaven els materials en format paper, principalment per llegir a casa, i els que rebien els llibres volien la web per a eralitzar consultes puntuals.

Així doncs ens vam decidir per incloure la tecnologia XML al nostre procès editorial, cosa que ens permetia generar sortides pdf i web automàticament. El canvi va ser tot un encert. Actualment la meitat dels nostres continguts estan en format XML i gràcies a això els podem lliurar en sis formats diferents sense que això ens suposi un cost extra: pdf, web, mobipocket, epub, audio sintètic i uns “videollibres” que anomem “karaoke”. El nom que fem servir per a agrupar tots aquests desenvolupament és MyWay: donem el contingut en diferents formats i els estudiants fan servir el que volen segons les seves necesstats concretes.

Com sempre, varem començar a marcar en XML amb més ganes que coneixement. Vam utilitzar els nostres pròpis tags sense tenir en compte que en el mercat ja existien sistemes com DTBook i DocBook. Un exemple: el que per a nostres és un “mòdul”, per a DTBook és un “level” i per a DocBook és un “chapter”.

Tenir un sistema de marques estàndard no és imprescindible, però ajuda a compartir els desenvolupaments amb altres institucions i a aprofitar programes ja existents. I és precissament això el que volem. Així doncs, ens hem decidit a adoptar algun dels sistemes de marques ja existents. Ara el dubte és saber quin.

Els dos sistemes que coneixem son DocBook i DTBook. Encara no ens hem decantat per cap d’ells. Tot just estem analitzant els pros i els contres de cada un d’ells. Us deixo aquí les notes que hem anat prenent per si és del vostre interès:

DTBook

  • Hi ha plug-ins de “save as…” per a word (+1)
  • Hi ha plug-ins de “sace as…” per a openoffice (+1)
  • Compatible amb ePub (+1)
  • Compatible amb Daisy (+1)
  • 80% dels nostres tags (-1)
  • Es pot incloure MathML (+1)
  • Al formar part de l’especificació DAISY, reb el suport d’institucions que vetllen per l’accessibilitat dels continguts (+1)
DocBook